Objectiu: monopolitzar tot, inclosa la mobilització que desmobilitza i per evitar que mobilitzin altres. Per a aquesta finalitat tenen a la seva disposició tota l'orquestra mediàtica, tot el "ganao" parlamentari, el Govern i per si faltava algú, amb bombo i platerets, pandereta a la mà, se'ls incorpora el monarca. En massa adoren el vedell d'or (CC.OO i UGT el vertical del sistema "en diuen democràcia") i el cuiden amb cura, com a clau que guarda les seves riqueses i plaent vida. Més, quan el preat espantall, comença a ser un descrèdit als ulls de tothom.
Aquesta serà la segona pantomima mobilitzadora que en poc temps van a celebrar. I és que, a la primera, se li va oblidar acudir a les vuitena part dels seus alliberats d'hores sindicals. Potser com va ser el desembre, a prop del Nadal i en divendres, van haver d'anar a Mercadona i prycas. Viatge gratuït i dieta en mà, només van acudir els que tenien ganes de fer un dia de turisme per la Capital de l'Estat, per això, quan els popes i els seus escolans van pujar a l'altar per deixar anar el respons, van veure que amb prou feines quedaven tres o quatre mil feligresos. Suposem que serien els de la plantilla directa d'ambdues congregacions.
Previsible: una cosa havien de fer, per no fer res i per dificultar als que ho desitgen. No són més pocavergonyes, ni fan més mal a qui diuen representar, als/es treballadors/res, perquè ja els queda poc marge. Són els bombers que vigilen la combustió de la classe obrera, i el 23 de febrer, només significa per a ells, no una altra cosa, d'usar la mànega per tal que la temperatura es mantingui tèbia.
Després d'aquesta mascarada, tant si retira la proposta d'allargar l'edat per a les pensions, com si la mantenen, podem estar segurs que la missió s'ha complert per al govern i per als ascendents. Tota aquesta parafernàlia en base a allò de les pensions, com a únic problema esqueixat de tot el "mogollón" que està caient, és com el que té tos i es rasca l'entrecuix. Ells ho saben, però necessiten fumeres (de pneumàtics, obscures) que són el que signifiquen aquestes passejades matinals on tracten els manifestants com si fossin ànimes.
Què cal fer des de la resistència; des d'aquests grups revolucionaris, conseqüents, en defensa dels interessos de la classe obrera? En els pocs dies que queden per la desfilada de la farsa, no hauria de quedar ni un sol racó, on hi hagi classe treballadora, que no tinguin la possibilitat de llegir denúncies, relacionades amb el que significa i es pretén en aquesta manifestació. Ara bé, se'ls ha d'emplaçar a que assisteixi a aquesta, però per cridar contra tots els abusos laborals que ells mateixos (CC.OO i UGT) vénen permetent.
És determinant, defugir del fals debat i fer prendre consciència a la classe obrera del que en veritat passa. S'ha de combatre la desinformació i la tergiversació dels fets. Fins al moment, el sistema capitalista, amb tota la seva guarnició, ha aconseguit que la gent no sàpiga per què es troba, realment, en greus dificultats. Fins i tot se l'ha fet creure que també té part de culpa: "estem en crisi, el problema és de tots i totes si hem de donar un cop de espatlla per sortir..." Crisi! Bona forma d'abreujar quan no els interessa donar més explicacions. Amb la raquítica parauleta "crisi" tracten d'ocultar l'aberració del funcionament capitalista i per consegüent les injustícies que es deriven contra tota la societat. Entrar en el debat sobre la base d'aquesta breu definició, estant mitjançant un impressionant problema econòmic i social, és acceptar les regles de joc amb les que sempre guanyen.
El que hauria d'haver estat un salt qualitatiu i quantitatiu en les condicions de vida del conjunt de la humanitat, resulta que es converteix, (per que els surt, els poderosos, dels mateixos) en una desgràcia. De manera que, sent el principal problema, que unes quantes famílies tinguin en les seves mans la riquesa del planeta i els ressorts del poder, però i mentrestant, no s'aconsegueixi expropiar d'aquests dos recursos, s'ha d'aconseguir que es reparteixi l'esforç i aconseguir importants quotes de benestar general en aspectes bàsics. Una cosa és que continuïn imposant altes quotes d'explotació a tot el món, i una altra que deixin en la indigència o maten a més de mitja humanitat, quan no hi ha cap raó que ho justifiqui.
Aquesta és una raó bàsica de classe. Fer entendre, el personal de “a peu", és imprescindible si volem apropar-nos en comptes de seguir allunyant-nos. Malgrat l'enorme diferència de mitjans de comunicació, que es troben entre les seves mans i les nostres, hem de guanyar la batalla d'informació amb la gent, i en base a les raons que corresponen als temps que vivim. S'ha d'acabar amb el debat ideològic permanent, que només planteja com tallar el cap als/es treballadors/res: si d'un sol tall, o poc a poc. Gran part de culpa, la tenen aquests dos entrebancs sindicals (CC.OO i UGT) als quals s'ha de procurar deixar-los on es mereixen, tal com al seu dia es va aconseguir fer amb el vertical franquista.
14-02-2010
Aquesta serà la segona pantomima mobilitzadora que en poc temps van a celebrar. I és que, a la primera, se li va oblidar acudir a les vuitena part dels seus alliberats d'hores sindicals. Potser com va ser el desembre, a prop del Nadal i en divendres, van haver d'anar a Mercadona i prycas. Viatge gratuït i dieta en mà, només van acudir els que tenien ganes de fer un dia de turisme per la Capital de l'Estat, per això, quan els popes i els seus escolans van pujar a l'altar per deixar anar el respons, van veure que amb prou feines quedaven tres o quatre mil feligresos. Suposem que serien els de la plantilla directa d'ambdues congregacions.
Previsible: una cosa havien de fer, per no fer res i per dificultar als que ho desitgen. No són més pocavergonyes, ni fan més mal a qui diuen representar, als/es treballadors/res, perquè ja els queda poc marge. Són els bombers que vigilen la combustió de la classe obrera, i el 23 de febrer, només significa per a ells, no una altra cosa, d'usar la mànega per tal que la temperatura es mantingui tèbia.
Després d'aquesta mascarada, tant si retira la proposta d'allargar l'edat per a les pensions, com si la mantenen, podem estar segurs que la missió s'ha complert per al govern i per als ascendents. Tota aquesta parafernàlia en base a allò de les pensions, com a únic problema esqueixat de tot el "mogollón" que està caient, és com el que té tos i es rasca l'entrecuix. Ells ho saben, però necessiten fumeres (de pneumàtics, obscures) que són el que signifiquen aquestes passejades matinals on tracten els manifestants com si fossin ànimes.
Què cal fer des de la resistència; des d'aquests grups revolucionaris, conseqüents, en defensa dels interessos de la classe obrera? En els pocs dies que queden per la desfilada de la farsa, no hauria de quedar ni un sol racó, on hi hagi classe treballadora, que no tinguin la possibilitat de llegir denúncies, relacionades amb el que significa i es pretén en aquesta manifestació. Ara bé, se'ls ha d'emplaçar a que assisteixi a aquesta, però per cridar contra tots els abusos laborals que ells mateixos (CC.OO i UGT) vénen permetent.
És determinant, defugir del fals debat i fer prendre consciència a la classe obrera del que en veritat passa. S'ha de combatre la desinformació i la tergiversació dels fets. Fins al moment, el sistema capitalista, amb tota la seva guarnició, ha aconseguit que la gent no sàpiga per què es troba, realment, en greus dificultats. Fins i tot se l'ha fet creure que també té part de culpa: "estem en crisi, el problema és de tots i totes si hem de donar un cop de espatlla per sortir..." Crisi! Bona forma d'abreujar quan no els interessa donar més explicacions. Amb la raquítica parauleta "crisi" tracten d'ocultar l'aberració del funcionament capitalista i per consegüent les injustícies que es deriven contra tota la societat. Entrar en el debat sobre la base d'aquesta breu definició, estant mitjançant un impressionant problema econòmic i social, és acceptar les regles de joc amb les que sempre guanyen.
El que hauria d'haver estat un salt qualitatiu i quantitatiu en les condicions de vida del conjunt de la humanitat, resulta que es converteix, (per que els surt, els poderosos, dels mateixos) en una desgràcia. De manera que, sent el principal problema, que unes quantes famílies tinguin en les seves mans la riquesa del planeta i els ressorts del poder, però i mentrestant, no s'aconsegueixi expropiar d'aquests dos recursos, s'ha d'aconseguir que es reparteixi l'esforç i aconseguir importants quotes de benestar general en aspectes bàsics. Una cosa és que continuïn imposant altes quotes d'explotació a tot el món, i una altra que deixin en la indigència o maten a més de mitja humanitat, quan no hi ha cap raó que ho justifiqui.
Aquesta és una raó bàsica de classe. Fer entendre, el personal de “a peu", és imprescindible si volem apropar-nos en comptes de seguir allunyant-nos. Malgrat l'enorme diferència de mitjans de comunicació, que es troben entre les seves mans i les nostres, hem de guanyar la batalla d'informació amb la gent, i en base a les raons que corresponen als temps que vivim. S'ha d'acabar amb el debat ideològic permanent, que només planteja com tallar el cap als/es treballadors/res: si d'un sol tall, o poc a poc. Gran part de culpa, la tenen aquests dos entrebancs sindicals (CC.OO i UGT) als quals s'ha de procurar deixar-los on es mereixen, tal com al seu dia es va aconseguir fer amb el vertical franquista.
14-02-2010
José Estrada Cruz
