Si jo tingués la condició de màrtir, encara sense estar empresonat, tindria motius per posar-me en vaga de fam per les flagrants violacions dels nostres drets constitucionals, en els aspectes més necessaris per poder viure amb unes bases mínimes de dignitat. Fins el dret a exprimir-te (a la feina) l'hi salten amb perxa; el mateix passa amb el dret a un habitatge, així com amb aspectes essencials de la sanitat, de la vellesa i moltes més coses importants. En el cas que, a l'illa caribenya, provoca la vaga de fam, em consta, per pròpia experiència, que en les presons de l'Estat espanyol i concretament a la de Tarragona, no només no hi ha telèfon i menys en les cel·les, sinó que hi ha un amuntegament de quatre i cinc persones en cada nou metres quadrats, lavabo inclòs, que mesura cada una d'elles.
És cert que a Cuba, molts de nosaltres, possiblement tindríem alguns que altres inconvenients a l'hora de discernir la manera com es desenvolupa la política, l'economia, la cultura, la participació de la gent etc. Però en bastants més països de Llatinoamerica, hauríem passat de tenir divergències, a criar malves, com els ha passat a milers i milers de sindicalistes i activistes d'esquerres. Gravíssims fets que al "món de les llibertats", solen silenciar per norma.
Tinc els meus dubtes que el Sr Orlando Zapata fos una persona amb inquietuds polítiques, i conscient dels continguts que defensava. No obstant això s'ha de reconèixer que per la seva forma de morir d'alguna cosa estava convençut pel que mereix tot el respecte. És possible que sigui més complicat del que jo m'imagino, a l'hora de que aquestes coses hagin i puguin resoldre sobre la base del lliure debat. He defensat sempre que ser-ho, és semblar-ho. Mai no entendria, que si no hi ha armes pel mig, no se li demostri al poble la força de la raó, del materialisme dialèctic i fins del comunisme utòpic, amb la que en tot moment, s'ha de poder marginar la desraó perquè prediqui al desert i entre altres desraons. Ara bé, que cal estar en els llocs, i sobretot en un tan complex com Cuba, per poder opinar sense risc a ficar la pota.
En canvi, sí que m'atreveixo fer-ho de l'Estat en què visc; on es cometen violacions com les que assenyalo al principi i sobretot com la que a mi més em impacta i perjudica: la del dret a que s'imparteixi una educació perquè cada persona pugui ser única, independent i conscient a l'hora de poder intervenir en la vida ciutadana sense que ningú la pugui manipular. Si així fora, si, al contrari del que imposen, les persones no estiguessin sotmeses a l'alienació de per vida, en aquests moments i en molts altres, caldria d'una considerable plantilla de fusters per poder atendre la demanda de difunts per vaga de fam. També per "mantenir-se de peu i no de genolls".
De manera que, si un és capaç de reparar en el que de veritat passa al teu voltant, no costa gairebé res seguir sent d'esquerres. M'estic referint algun articulista de Públic. Als que assíduament sòl llegir i coincidir, de tant en tant, amb el que escriuen.
Tot i que tinguem present successos com els del Sr Orlando Zapata, que tristament ens desagraden, el cas és que, (respecte a la violació dels drets humans) si només una desena part del que passa a Colòmbia, a Mèxic, a Hondures, a Guatemala, a les Filipines i en molts altres països del planeta, passés en la polèmica illa, tots els llepaculs que pertanyen a la reaccionària divisió cuirassada mediàtica, ja faria molt de temps que s'haurien carregat la Cuba de Fidel, del Che...
02-03-2010
És cert que a Cuba, molts de nosaltres, possiblement tindríem alguns que altres inconvenients a l'hora de discernir la manera com es desenvolupa la política, l'economia, la cultura, la participació de la gent etc. Però en bastants més països de Llatinoamerica, hauríem passat de tenir divergències, a criar malves, com els ha passat a milers i milers de sindicalistes i activistes d'esquerres. Gravíssims fets que al "món de les llibertats", solen silenciar per norma.
Tinc els meus dubtes que el Sr Orlando Zapata fos una persona amb inquietuds polítiques, i conscient dels continguts que defensava. No obstant això s'ha de reconèixer que per la seva forma de morir d'alguna cosa estava convençut pel que mereix tot el respecte. És possible que sigui més complicat del que jo m'imagino, a l'hora de que aquestes coses hagin i puguin resoldre sobre la base del lliure debat. He defensat sempre que ser-ho, és semblar-ho. Mai no entendria, que si no hi ha armes pel mig, no se li demostri al poble la força de la raó, del materialisme dialèctic i fins del comunisme utòpic, amb la que en tot moment, s'ha de poder marginar la desraó perquè prediqui al desert i entre altres desraons. Ara bé, que cal estar en els llocs, i sobretot en un tan complex com Cuba, per poder opinar sense risc a ficar la pota.
En canvi, sí que m'atreveixo fer-ho de l'Estat en què visc; on es cometen violacions com les que assenyalo al principi i sobretot com la que a mi més em impacta i perjudica: la del dret a que s'imparteixi una educació perquè cada persona pugui ser única, independent i conscient a l'hora de poder intervenir en la vida ciutadana sense que ningú la pugui manipular. Si així fora, si, al contrari del que imposen, les persones no estiguessin sotmeses a l'alienació de per vida, en aquests moments i en molts altres, caldria d'una considerable plantilla de fusters per poder atendre la demanda de difunts per vaga de fam. També per "mantenir-se de peu i no de genolls".
De manera que, si un és capaç de reparar en el que de veritat passa al teu voltant, no costa gairebé res seguir sent d'esquerres. M'estic referint algun articulista de Públic. Als que assíduament sòl llegir i coincidir, de tant en tant, amb el que escriuen.
Tot i que tinguem present successos com els del Sr Orlando Zapata, que tristament ens desagraden, el cas és que, (respecte a la violació dels drets humans) si només una desena part del que passa a Colòmbia, a Mèxic, a Hondures, a Guatemala, a les Filipines i en molts altres països del planeta, passés en la polèmica illa, tots els llepaculs que pertanyen a la reaccionària divisió cuirassada mediàtica, ja faria molt de temps que s'haurien carregat la Cuba de Fidel, del Che...
02-03-2010
José Estrada Cruz
