Expliquem als nens que la guerra la provoquen i la sostenen aquells que necessiten la violència com a recurs per als beneficis i per a l’aprofitament del que hauria de ser de tots.Expliquem-los que el sistema capitalista és el principal culpable de tots els mals que assetgen el món; perquè per al sistema el món no és res més que un negoci.
Demostrem-los que els greus problemes mediambientals que pateix la vida del planeta és conseqüència de la irracionalitat funcional del lliure mercat i dels mercaders capitalistes, ja que tot ho basen i ho transformen en diner. Fem-los comprendre que la competitivitat productiva i de serveis determina que es produeixi una despesa innecessària de matèries primeres, que s’elaborin productes de més i d’escassa qualitat; que en aquesta cursa d’explotació i benefici es genera perill i perjudicis diversos i concrets a l’ecosistema. Que, per altra banda, enfronta les persones en el treball, sotmetent-les a unes llargues jornades de treball alienant, mentre que en condemna d’altres a l’atur.
Mostrem als nens que la inconsciència que avui ofega en general la gent està determinada pel seu ésser, pel seu entorn, que estan sent clonades, estandaritzades en l’alienació de l’intranscendent, emmotllades en el buit interior, preparades per ser superficials i exteriors. Expliquem als nens que la qualitat de vida no té res a veure amb la quantitat de coses que ens obliguen a produir i que ens enreden a comprar i a consumir. Detallem-los la història de l’autèntic treball: elaborar per aconseguir millor el que necessitem, esforçar-se per, després, viure millor la vida, treballar i inventar per gaudir cada cop més del temps lliure...
Diguem-los ben alt que avui ja no hi ha cap raó per a l’existència de pobres, perquè la gent es mori de fam i que, des de fa temps, s’està produint, només a la part més desenvolupada del món, molt més del que necessita tota la humanitat. Però que, malgrat tot, es podreixen o s’obliga a eliminar aliments de primera necessitat, mentre que, a altres parts del món, nens i adults cauen en mans de la mort per falta d’aliments. Expliquem als nens que ja és possible el no-treball o que es pot dedicar un temps molt breu al que hauria de ser, no un concepte de treball, sinó d’aportació a la societat i aprofitar-se dels avenços científics i tècnics, gaudint de la vida en totes les seves vessants: joc, descans, amor, investigació, contemplació, etc.
Diguem-los que competeixin en cultura i en saviesa, que competeixin en bondat i en solidaritat. Exemplifiquem amb importants personatges del pensament racional humà, de la investigació, de l’art, etc.
Demostrem-los que els greus problemes mediambientals que pateix la vida del planeta és conseqüència de la irracionalitat funcional del lliure mercat i dels mercaders capitalistes, ja que tot ho basen i ho transformen en diner. Fem-los comprendre que la competitivitat productiva i de serveis determina que es produeixi una despesa innecessària de matèries primeres, que s’elaborin productes de més i d’escassa qualitat; que en aquesta cursa d’explotació i benefici es genera perill i perjudicis diversos i concrets a l’ecosistema. Que, per altra banda, enfronta les persones en el treball, sotmetent-les a unes llargues jornades de treball alienant, mentre que en condemna d’altres a l’atur.
Mostrem als nens que la inconsciència que avui ofega en general la gent està determinada pel seu ésser, pel seu entorn, que estan sent clonades, estandaritzades en l’alienació de l’intranscendent, emmotllades en el buit interior, preparades per ser superficials i exteriors. Expliquem als nens que la qualitat de vida no té res a veure amb la quantitat de coses que ens obliguen a produir i que ens enreden a comprar i a consumir. Detallem-los la història de l’autèntic treball: elaborar per aconseguir millor el que necessitem, esforçar-se per, després, viure millor la vida, treballar i inventar per gaudir cada cop més del temps lliure...
Diguem-los ben alt que avui ja no hi ha cap raó per a l’existència de pobres, perquè la gent es mori de fam i que, des de fa temps, s’està produint, només a la part més desenvolupada del món, molt més del que necessita tota la humanitat. Però que, malgrat tot, es podreixen o s’obliga a eliminar aliments de primera necessitat, mentre que, a altres parts del món, nens i adults cauen en mans de la mort per falta d’aliments. Expliquem als nens que ja és possible el no-treball o que es pot dedicar un temps molt breu al que hauria de ser, no un concepte de treball, sinó d’aportació a la societat i aprofitar-se dels avenços científics i tècnics, gaudint de la vida en totes les seves vessants: joc, descans, amor, investigació, contemplació, etc.
Diguem-los que competeixin en cultura i en saviesa, que competeixin en bondat i en solidaritat. Exemplifiquem amb importants personatges del pensament racional humà, de la investigació, de l’art, etc.
José Estrada Cruz
